El Mirinda-Lounge a Mataró

Edifici de planta baixa i dos pisos,en un solar a tocar a les restes de la muralla del segle XVI de Mataró. La situació topogràfica,la funció de l’edifici com a tancament lateral de la plaça de Can Xammar convertia el solar i l’edifici en un punt molt específic.

En aquest edifici singular s’hi ha instal.lat el Mirinda i s’hi poden prendre copes i sopar-hi tant en parella com per a grups.

La proposta volumètrica es planteja sobre dues premisses. La primera:fer possible la màxima visió de la muralla des de la plaça mitjançant dues grans volades en la part de mar i muntanya faciliten les vistes sobre la muralla. La segona:seguir l’estructura parcel·laria del casc antic de Mataró convertint el solar de planta irregular en una de rectangular. La petita dimensió de la parcel·la convertida en una peça aïllada dins de l’estructura urbana,la necessitat que l’edifici estructurés la plaça,l’estructura portant per aguantar les dues volades i la necessitat que l’edifici agafés una imatge abstracte per separar-se conceptualment de la imatge figurativa de la muralla porten a la definició formal i constructiva del nou edifici.

Screenshot 2015-08-22 22.52.22 Edifici de planta baixa i dos pisos,en un solar a tocar a les restes de la muralla del segle XVI de Mataró. La situació topogràfica,la funció de l’edifici com a tancament lateral de la plaça de Can Xammar convertia el solar i l’edifici en un punt molt específic i singular. La proposta volumètrica es planteja sobre dues premisses. La primera:fer possible la màxima visió de la muralla des de la plaça mitjançant dues grans volades en la part de mar i muntanya faciliten les vistes sobre la muralla. La segona:seguir l’estructura parcel·laria del casc antic de Mataró convertint el solar de planta irregular en una de rectangular. La petita dimensió de la parcel·la convertida en una peça aïllada dins de l’estructura urbana,la necessitat que l’edifici estructurés la plaça,l’estructura portant per aguantar les dues volades i la necessitat que l’edifici agafés una imatge abstracte per separar-se conceptualment de la imatge figurativa de la muralla porten a la definició formal i constructiva del nou edifici.

La muralla de Mataró

La reurbanització del sector de Can Xammar, carrer de l’Hospital i el carrer de la Baixada de les Escaletes, i la intervenció realitzada al solar de la Baixada de les Espenyes número 8, ha permès recuperar un tram aproximat de 200 metres de la muralla que es construí en el segle XVI per a tancar la vila de Mataró.

L’empresa municipal Promocions Urbanístiques, S.A. (PUMSA) ha estat l’encarregada de la recuperació d’aquest monument dins del projecte de transformació urbanística del sector de Can Xammar i del centre històric de la ciutat iniciat l’any 2002.

La muralla de Mataró, en tot el seu traçat, és un Bé Cultural d’Interès Nacional. També gaudeix del nivell de protecció A del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, de l’11 de desembre de 2002.

La Muralla de Mataró fou una obra construida entre el 1569 i el 1603 segons projecte de l’enginyer reial Jorge de Setara. La iniciativa se situa en el context de la política general de la Corona Espanyola a la Mediterrània que obligava a tenir en consideració la importància estratègica i naval de Mataró. Part d’aquest pla d’actuació era motivat també per la necessitat de protegir-se contra els eventuals atacs de corsaris turcs i nord-africans.

El projecte d’emmurallar la vila de Mataró es prllongà més de trenta anys a causa de les mancances econòmiques i de les disputes sobre el traçat que havia de seguir. L’exemple més evident d’aquestes dificultats fou quan una part de la ciutat, la que corresponia a la zona del Camí Ral, quedà exclosa del perímetre, amb les conseqüents queixes dels veïns i propietaris.

Actualment es conserva el testimoni d’aquest element arquitectònic en el nom d’alguns carrers que han mantigut la denominació de muralla i que permeten reseguir el seu traçat. Al nord de la ciutat hi ha el tram anomenat Muralla dels Genovesos, a l’oest hi ha el tram de la Muralla de la Presó, la Muralla del Tigre i la Muralla de Sant Llorenç fins al portal de Barcelona. La ciutat quedava tancada al sud per la Muralla d’en Titus. A l’est el traçat coincideix amb la banda est de l’actual carrer de la Palma i girava cap al carrer de Sant Bonaventura i el carrer de la Coma, fins enllaçar amb el tram dels Genovesos. La muralla disposava de set portals i accessos: Barcelona, Valdeix, Argentona, Cabrera o Sant Josep, d’en Feliu, Pou de la Sínia, Penya d’en Roig o Portalet.

Del pany intern es conserven 2 metres aproximadament d’alçat original (la part superior, de cronologia posterior, és de maons). El parament és el mateix que el del mur exterior, sense atalussar, amb predomini de les pedres de mesura petita. La part inferior que es correspon amb la fonamentació és d’1 metre d’alçat aproximadament i es recolza directament sobre el substrat geològic.

L’interior de la torre és format per 5 murs amb disposició radial que funcionen com a contrafort intern. Entre aquests murs hi ha successives aportacions de terres i llits de calç amb pedres, que afegeixen solidesa al mateix temps que servien per a la seva construcció (es devien aixecar a mesura que s’afegien terres, evitant, així, la utilització de bastides).

Anuncis